
El Marc Roca-Cusachs ens va deixar
sobtadament el 30 d'abril
de 2025 quan estava passant uns dies amb
la seva família a les Palmas de Gran Canària. Tres companys i companyes
de la
Coral i amics d'en Marc li van voler dedicar unes sentides paraules. A
continuació
les mostrem.
EN LA
MORT D'EN MARC
Avui, en la mort d’en Marc Roca-Cusachs
voldria dir unes
paraules de record per tots vosaltres, familiars i amics que l’heu
conegut, i
que heu gaudit del seu caliu i de la seva amistat. Ha estat una persona
de les
que deixen petjada.
Ens coneixíem des de joves. Amb amics
comuns, compartíem la
nostra afició a la música i concretament a l'òpera. Durant moltes
temporades de
Liceu vàrem gaudir de grans representacions i de les millors veus del
moment.
La nostra afició es complementava amb reunions d'amics, sortides i
viatges. Van
ser moments molt dolços, tant professionals com familiars. Tots els
amics vam
formar famílies i la vida va transcórrer tot gaudint de la nostra
amistat.
El temps va anar passant i en Marc, en
assabentar-se que jo
cantava a la Coral dels Enginyers, va voler venir a cantar amb
nosaltres. Dins
de la Coral ha estat sempre divertit, col·laborador i amb moltes
iniciatives
culturals. Durant una època va assumir la Presidència de la Coral.
Posseïdor d’una intel·ligència privilegiada,
a més d'Enginyer
Industrial era també Arquitecte, i amant de tota activitat esportiva:
tenis,
esquí, ciclisme, nàutica (el seu patí a Lloret era la seva passió). Era
un home
de gran cultura i moltes inquietuds: bridge, membre del club de Polo i
pintura.
Va fer diverses exposicions de la seva obra, a Lloret i al Cercle
Artístic de
Barcelona. Les portades dels programes dels concerts més emblemàtics
van ser
dibuixos seus. El darrer és el del programa del XXVè aniversari del
qual
malauradament ja no en podrà gaudir.
Amb el Grup de Muntanyisme vàrem recórrer
gran quantitat de
llocs tant per Catalunya com per Europa. Recordo les nostres trobades a
l'estiu
i el viatge pels fiords noruecs que vàrem fer plegats junt amb en Paco
i la
Mila.
La seva mort sobtada a Las Palmas ens ha
deixat a tots
trasbalsats. Ens sembla impossible no tornar-lo a veure arribant als
assajos
amb la seva bicicleta. Era una gran persona i sempre tindrem el consol
de tants
bons records viscuts. Descansa en pau, amic.
Trobarem a faltar el teu somriure
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí
Però el record de la vall on vas viure
No l'esborra la pols del camí.
Frederic Montalvo
EL MEU
RECORD DEL MARC
Amb el Marc ens vàrem conèixer a la feina,
al Departament de
Justícia, cap a mitjans de l’any 1990. Va
entrar com a arquitecte, doncs a banda d’enginyer també
era
arquitecte, i compartia amb ell tant la feina de despatx amb la de peu
d’obra.
Aquest contacte diari va fer que s’establís
una bona
amistat, doncs a part de company de feina, es va convertir en un amic
de
veritat, i ara puc dir que un amic per sempre.
Vaig poder compartir també moments amb la
seva dona i els
seus fills, tant a Barcelona, com a Boí i també a Lloret.
Era una persona senzilla, amable,
treballadora, complidor i
molt patidor, i sobretot una de les millors persones que he conegut.
En moments complicats, sempre estava al teu
costat
ajudant-te amb el que fes falta. I van anar passant els anys i en una
ocasió em
va dir, per què no vens a cantar a la Coral dels Enginyers, doncs ell
sabia que
jo havia estudiat alguns cursos de solfeig i piano, i li vaig dir que
en aquell
moment no disposava de temps. Però més endavant m’ho vaig repensar i li
vaig
dir que sí.
I bé, cap a mitjans de l’any 2006, vaig
entrar a formar part
d’aquest col·lectiu tan meravellós de persones. Tot això gràcies al
Marc.
Un cop jubilats, ens hem continuat veient
cada setmana,
gràcies a la Coral. El fet és que amb el Marc, tot va començar com un
company
de feina, després ens vam convertir en amics, i va acabar sent com un
germà
gran.
Gràcies, Marc per tot el que m’has donat! Et
trobaré molt a
faltar.
FINS SEMPRE!
Mercè Damians
EN RECORD DEL
MARC
Vaig saber que el Marc formava part de la
nostra coral quan
un dia després d'un dels nostres concerts vaig veure una senyora a la
qual
coneixia del bridge i li vaig preguntar: què fas tu aquí? I em va
contestar:
soc la mare d'un cantaire que es diu Marc; era la Núria Coll i havia
estat
temps enrere campiona de Bridge d'Espanya en la modalitat femenina. En
Marc i
Jo compartíem també aquesta disciplina i aquí va començar la nostra
amistat. En
Marc i la Rosa, en Paco i jo compartíem viatges, sessions de cinema i
jugàvem
al dòmino per parelles. En Marc era un gran senyor, sempre amable i
educat,
cuidava als seus amics i també cuinava per ells. Molt hospitalari,
t'oferia
casa seva. Era un gran amfitrió. Gaudia amb tot, amava la vida, li
agradava la
vela, el tenis, la muntanya, la pintura, la música, el joc ...
No tinc paraules per expressar la meva
tristesa davant
d'aquest esdeveniment tan sobtat. Marc, no era encara el moment perquè
te
n'anessis. Des d'on estiguis, que siguis molt feliç. T'ho mereixes!!
Mila Lagarda
|