En la mort d'en Marc Roca-Cusachs

El Marc Roca-Cusachs ens va deixar sobtadament el 30 d'abril de 2025  quan estava passant uns dies amb la seva família a les Palmas de Gran Canària. Tres companys i companyes de la Coral i amics d'en Marc li van voler dedicar unes sentides paraules. A continuació les mostrem. EN LA MORT D'EN MARC Avui, en la mort d’en Marc Roca-Cusachs voldria dir unes paraules de record per tots vosaltres, familiars i amics que l’heu conegut, i que heu gaudit del seu caliu i de la seva amistat. Ha estat una persona de les que deixen petjada. Ens coneixíem des de joves. Amb amics comuns, compartíem la nostra afició a la música i concretament a l'òpera. Durant moltes temporades de Liceu vàrem gaudir de grans representacions i de les millors veus del moment. La nostra afició es complementava amb reunions d'amics, sortides i viatges. Van ser moments molt dolços, tant professionals com familiars. Tots els amics vam formar famílies i la vida va transcórrer tot gaudint de la nostra amistat. El temps va anar passant i en Marc, en assabentar-se que jo cantava a la Coral dels Enginyers, va voler venir a cantar amb nosaltres. Dins de la Coral ha estat sempre divertit, col·laborador i amb moltes iniciatives culturals. Durant una època va assumir la Presidència de la Coral. Posseïdor d’una intel·ligència privilegiada, a més d'Enginyer Industrial era també Arquitecte, i amant de tota activitat esportiva: tenis, esquí, ciclisme, nàutica (el seu patí a Lloret era la seva passió). Era un home de gran cultura i moltes inquietuds: bridge, membre del club de Polo i pintura. Va fer diverses exposicions de la seva obra, a Lloret i al Cercle Artístic de Barcelona. Les portades dels programes dels concerts més emblemàtics van ser dibuixos seus. El darrer és el del programa del XXVè aniversari del qual malauradament ja no en podrà gaudir. Amb el Grup de Muntanyisme vàrem recórrer gran quantitat de llocs tant per Catalunya com per Europa. Recordo les nostres trobades a l'estiu i el viatge pels fiords noruecs que vàrem fer plegats junt amb en Paco i la Mila. La seva mort sobtada a Las Palmas ens ha deixat a tots trasbalsats. Ens sembla impossible no tornar-lo a veure arribant als assajos amb la seva bicicleta. Era una gran persona i sempre tindrem el consol de tants bons records viscuts. Descansa en pau, amic. Trobarem a faltar el teu somriure Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí Però el record de la vall on vas viure No l'esborra la pols del camí. Frederic Montalvo EL MEU RECORD DEL MARC Amb el Marc ens vàrem conèixer a la feina, al Departament de Justícia, cap a mitjans de l’any 1990.  Va entrar com a arquitecte, doncs a banda d’enginyer també era arquitecte, i compartia amb ell tant la feina de despatx amb la de peu d’obra. Aquest contacte diari va fer que s’establís una bona amistat, doncs a part de company de feina, es va convertir en un amic de veritat, i ara puc dir que un amic per sempre. Vaig poder compartir també moments amb la seva dona i els seus fills, tant a Barcelona, com a Boí i també a Lloret. Era una persona senzilla, amable, treballadora, complidor i molt patidor, i sobretot una de les millors persones que he conegut. En moments complicats, sempre estava al teu costat ajudant-te amb el que fes falta. I van anar passant els anys i en una ocasió em va dir, per què no vens a cantar a la Coral dels Enginyers, doncs ell sabia que jo havia estudiat alguns cursos de solfeig i piano, i li vaig dir que en aquell moment no disposava de temps. Però més endavant m’ho vaig repensar i li vaig dir que sí. I bé, cap a mitjans de l’any 2006, vaig entrar a formar part d’aquest col·lectiu tan meravellós de persones. Tot això gràcies al Marc. Un cop jubilats, ens hem continuat veient cada setmana, gràcies a la Coral. El fet és que amb el Marc, tot va començar com un company de feina, després ens vam convertir en amics, i va acabar sent com un germà gran.   Gràcies, Marc per tot el que m’has donat! Et trobaré molt a faltar. FINS SEMPRE! Mercè Damians EN RECORD DEL MARC Vaig saber que el Marc formava part de la nostra coral quan un dia després d'un dels nostres concerts vaig veure una senyora a la qual coneixia del bridge i li vaig preguntar: què fas tu aquí? I em va contestar: soc la mare d'un cantaire que es diu Marc; era la Núria Coll i havia estat temps enrere campiona de Bridge d'Espanya en la modalitat femenina. En Marc i Jo compartíem també aquesta disciplina i aquí va començar la nostra amistat. En Marc i la Rosa, en Paco i jo compartíem viatges, sessions de cinema i jugàvem al dòmino per parelles. En Marc era un gran senyor, sempre amable i educat, cuidava als seus amics i també cuinava per ells. Molt hospitalari, t'oferia casa seva. Era un gran amfitrió. Gaudia amb tot, amava la vida, li agradava la vela, el tenis, la muntanya, la pintura, la música, el joc ... No tinc paraules per expressar la meva tristesa davant d'aquest esdeveniment tan sobtat. Marc, no era encara el moment perquè te n'anessis. Des d'on estiguis, que siguis molt feliç. T'ho mereixes!! Mila Lagarda