|
AMB MOTIU DEL XV ANIVERSARI DE LA
CORAL DELS
ENGINYERS
Assolir la fita del quinzè aniversari no era
un fet qualsevol per a la Coral dels Enginyers. Calia donar-li la
rellevància
que li pertocava; i puc assegurar que l'objectiu es va assolir amb
escreix. El
concepte de la celebració i la seva perfecta realització per part de
l'equip
organitzador van tenir com a resultat una festa de celebració al Teatre
de
Sarrià realment memorable. Son ben comptades les vegades que recordo un
auditori tan ple i un públic tant entregat aplaudint amb enorme caliu,
no només
totes les intervencions de la coral sinó també la participació del mag
Xavi,
fill d'una de les cantaires, a qui conec
des dels inicis quan encara era un vailet, agraïnt-li també d'aquesta
manera el
seu espectacle. El pastís d'aniversari i les copes de cava donaven la
cloenda
com cal a la festa.
Per a mi va ser una vetllada que
m'agradarà
sempre recordar, i tindrà sempre aquell
punt de contingut emotiu, ateses les circumstàncies que em varen
obligar a deixar
la direcció de la coral la primavera de l'any 2009 mentre estàvem
preparant el
concert de fi de curs amb un repertori de Fèlix Mendelssohn. N'Eulàlia
Benito
va tenir la gran gentilesa d'acabar de preparar aquest programa i
interpretar-lo en concert, conjuntament amb la Coral Jesús Maria de la
qual
n'és la directora. Per això em va resultar molt especial que, després
de més de
sis anys, tornés a dirigir una d'aquelles peces, concretament “Comiat
al Bosc”.
Per tot plegat em sentia realment
afortunat de
poder compartir amb la coral aquella celebració i també agraït al seu
actual
director, en Jordi Marin, de que m'hagués proposat dirigir unes quantes
peces
del repertori que jo havia treballat i cantat en concert quan encara
n'era el
director.
Una altra de les emocions de la
vetllada va
ser la retrobada amb ex-cantaires, alguns dels quals feia temps que no
veia.
Vaig percebre que aquest sentiment
d'alegria era compartit per tots ells. Poder dirigir-los i cantar
conjuntament
amb ells va representar també per a mi un dels moments més emotius. En
aquest
sentit el “Cor de viatgers” de l'òpera Idomeneo de W.A. Mozart, que
vaig tenir
el goig de tornar a dirigir, tenia per a mi un significat especial,
perquè va
ser la primera peça que vaig interpretar després de recuperar-me.
Curiosament
sempre que la dirigeixo percebo també en els cantaires alguna cosa
especial que
transcendeix la pròpia música.
Durant la festa no em van mancar
records de
tots aquests 15 anys de la coral. Un vídeo acuradament preparat per a
l'ocasió
em va fer evocar moltes vivències i sensacions de quan jo n'era el
director:
els primers assajos; les estades de cap de setmana de treball i
convivència a
Arbucies, a Solsona, a La Garriga...; la participació al Maig Coral del
Barcelonès amb la Missa alemanya de Schubert com a posada de llarg; els
concerts a Madrid, a Bilbao, al Petit Palau, a Deba, a Ihringen...
Gairebé deu
anys d'història eren presents en el meu pensament en aquell moment.
Naturalment
en aquest vídeo s'hi recollien també imatges dels anys posteriors fins
ara; dos
sota la direcció d'en Damian Moragas i dels darrers quatre anys amb en
Jordi
Marin durant els quals m'hi vaig tornar a incorporar, tanmateix com a
cantaire.
Per a mi havien estat 15 anys molt plens de contingut, d'experiències i
de
noves coneixences que m'havien enriquit espiritualment, fins i tot en
la buidor
que m'havia deixat el comiat definitiu d'alguna d'elles que aquesta
celebració
m'havia fet rememorar.
Desitjo a la Coral dels Enginyers
que pugui
seguir celebrant aniversaris molts anys, sempre amb aquest tarannà de
bonhomia
i bona relació entre cantaires que la caracteritza i que continuï
aquest camí
d'èxits i de bons moments.
Una abraçada,
Jesús
|
